1v. tr. fermar (mot genèric) entrelligar, lligar una cosa amb una altra. encordar, lligar amb una corda. nuar, lligar fent un nus. També en sentit fig. enllaçar encadenar emmanillar, lligar algú amb manilles. entestar, lligar dues coses per llurs caps; lligar una corda per un cap. embragar, lligar amb una braga. embagar (amb una baga) sogar (amb una soga o corda) vencillar (amb vencills) feixar o enfeixar, lligar en feixos. llaçar (amb un o més llaços) precintar (amb un precinte) travar, lligar coses de manera que restin fermament unides. enfilar, lligar objectes travessant-los amb un fil, fer-ne com un rosari. amarrar (esp. una nau o una persona) assocar, tesar una corda i lligar-la fort perquè no s'amolli. afrenellar, subjectar amb frenells o caps de corda. entollar (≠ endollar), unir dues cordes entreteixint els fils de l'una amb els de l'altra. empiular, lligar dues coses per llurs extrems o caps. col·ligar, lligar plegades diferents coses. ferir o enferir, lligar un ham a un braçolí, pèl de cua de cavall, etc., per mitjà d'un nus. estacar, lligar un animal a una estaca clavada a terra. vincular, lligar moralment o legalment. → unir.
